Aquest és un homenatge al meu Micra. A hores d'ara ja és el meu ex-cotxe, el fruit del meu primer préstec bancari i que m'ha acompanyat fins el dia d'avui, sent testimoni de canvis vitals importantíssims en la meva vida els darrers 15 anys.
Així que, gràcies Micra!! Encara que no tinguis direcció assistida, ni aire condicionat, ni tancament centralitzat...
Has funcionat a la perfecció, però les necessitats vitals canvien...així que passaràs a formar part dels cementirs de cotxes en breu...
Recordo aquell viatge fins a Soria a l'estiu...els camioners ens pitaven per l'autopista!!
Una vegada ens va atropellar un gos ( si, ell a nosaltres ). Es va llançar contra el cotxe i et va deixar una porta ben abonyegada...
Potser algú et salvarà de la ferralla i et donarà una altra vida.
Pel que fa a aquests 15 anys, han estat fantàstics, així que:
GRÀCIES MICRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada